De la Vall Fosca a Espot

Horari :


8:45      Sortida d'Espui (1.244 m)
11:43    Coll del Triador  (2.138 m)
12:56    Coll de la Portella (2.268 m)
13:30    Coll de la Creu de l'Eixol (2.232 m)
14:35    Espot  (1.359 m) (final dels Pedals!!)




Descripció

Ens llevem amb la intenció d'atacar ben d'hora -però ben d'hora, ben d'hora, com en Guardiola- un dels reptes d'aquesta ruta : l'ascensió al Coll del Triador. Per als que fan els Pedals en un o dos dies ha de ser terrible trobar-te, de cop, aquesta muralla per escalar, amb prop d'un centenar de km a les cames. No és el nostre cas, per sort. Bé, per sort i perquè ho volíem així. Sempre hem tingut clar que no veníem a fer cap demostració de força, que volíem gaudir de la ruta amb tots els seus encants. Amb calma. Per això no és estrany que, un cop feta, recordem aquesta pujada amb un plaer especial, perquè era el sostre de la ruta, però també perquè la vam poder viure a fons i sense deixar-nos-hi la pell. Bé, una miqueta.

Espui es fa petit, petit...

Segurament el fet de començar-la de bon matí, quan encara estàs fresc de cos i de cap, quan la calor no ens apretava gens, hi va tenir molt a veure. Sigui com sigui, els prop de 12 km que serpentegen muntanya amunt van ser dels millors. Ràpidament agafes altura i Espui se't fa petit petit mentre comences a albirar els cims que envolten la capçalera de la vall. A sobre nostre, cap al nord, hi ha el circ de muntanyes que ens separen de l'Estany de St Maurici, al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes : Montorroio, Pala Pedregosa, Mainera, Peguera... Em porten els records de moltes ascensions fetes amb la Mònica durant els estius que vam passar a la Vall Fosca. I de tots els cims el que destaca més perquè és el primer que et trobes : el Montsent de Pallars, que vaig pujar quan devia tenir 17 o 18 anys, just per la vall de Llessui, la que ens trobarem a l'altre costat quan coronem el Triador. 

Al fons la capçalera de la Vall Fosca, sobre Estany Gento

Estem de bon humor perquè, finalment, pugem aquest coll, i perquè ens trobem de meravella tots. I perquè el paisatge ens deixa bocabadats a cada nova ziga-zaga, mostrant-nos aquests pendents descomunals on resten ja només alguns pins en uns prats totalment inclinats que ocupen tota la panoràmica. La temptació de fer fotos a cada pas és massa forta com per a resistir-s'hi (no ens passava això abans de l'era digital). I poc a poc, entre foto i acudit anem enfilant les darreres corbes. Un cop dalt el paisatge ens sorprèn amb la vista de l'altra vessant, la de la vall d'Àssua, que davalla també precipitadament fins a Llessui i Rialp. A partir d'aquí el camí puja molt suaument. Dels prop de 1400 m  de desnivell total de l'etapa ja n'hem fet 900! La pista voreja per la vessant est la silueta imponent del Montsent i, fent una llarga marrada, ens acosta al sostre de la ruta: el coll de la Portella, poc més d'un centenar de metres més amunt. Els ramats de vaques i cavalls ens surten al pas, escampats per tots aquest costers, pasturant amb parsimònia. De tant en tant algun d'aquests animalots -són molts grans si t'hi acostes- es gira encuriosit per la nostra visita, el temps just per decidir que no valem la pena i que és millor seguir mossegant l'herba o prenent un sol que ja escalfa amb ganes.

Ramats de cavalls sota el Montsent de Pallars

Poc abans del coll deixem a l'esquerra uns saltants d'aigua fresca que baixen dels estanys de la Mainera. Les ganes se'ns hi van però ens estimem més continuar la ruta i arribar així a una hora decent a Espot. Al cap i a la fi, avui mateix ens espera també la tornada en cotxe fins a casa. Així que saludem uns altres ciclistes que s'estan refrescant i continuem fins la Portella que ens espera. Uns vint minuts més tard hi arribem. Estem al sostre de la Pedals de Foc : 2.268 m.  L'espectacle és impressionant. No gaire lluny, entre la calitja, s'endevina la silueta de la Pica d'Estats. Al nostre darrere ja hem deixat el Montsent de Pallars, ara tapat per un barret de núvols. Fa un dia esplèndid i els ànims estan més aixecats que mai. Ja ens veiem al final d'aquesta llarga i exigent ruta. Però encara ens queda un darrer collet, el de la Creu de l'Eixol, que creuarem mitja horeta més tard anant a pas de passeig. Just pocs metres abans el Raül descobreix que ha punxat i hem d'improvisar una reparació d'urgència dalt del coll. És el mínim peatge que podem pagar per aquesta ascensió tan tranquil·la.

Els "quatre magnífics" dalt del coll del Triador.

Uns minuts més tard emprenem una baixada vertiginosa que, en poca estona ens deixarà a les instal·lacions de l'estació d'esquí d'Espot. Després d'un petit garbuix de camins -l'itinerari els travessa pel dret en direcció al poble- arribem finalment a l'hotel Roya, d'on vam sortir fa quatre dies quatre del Penedès. Foto de rigor i, després d'una dutxa relaxant -mercès a un detall de l'hotel que ens cedeix una habitació- acabem amb un bon dinar aquests Pedals de Foc de  "Els quatre magnífics". Tatxan!!! (The end)